Núria Florensa (Actriu)

Núria Florensa és una actriu guapa, professional, positiva, molt atractiva i divertida. Amb un somriure sempre i amb ganes de treballar. Si la coneixes no et deixarà indiferent! 

Núria Florensa
Núria Florensa/ 2015/ Barcelona. Photo Jordi March

-Per què et decantes per l’interpretació?

N’estic enamorada i si no interpreto em sento buida.

-Què ės el que més t’ agrada d’ interpretar?

El que més m’agrada és el feto de que deixes de ser tu per ser una altra persona, amb les seves particularitats, virtuts i defectes i això ho trobo fascinant. Pots actuar amb total impunitat, evidentment, sent coherent amb el personatge que interpretes, però vivint realitats diferents a la teva.

_JMG05814

 

-Quins models t ‘ inspiren?

Jo no sóc gaire mitòmana. M’interessen les interpretacions naturals i amb veritat, sigui quin sigui el gènere. No m’agraden els actors que no arrisquen o els que es preocupen més de la imatge física que del personatge que han d’interpretar.
Un actriu que em sembla interessant perquè ha sabut forjar-se una carrera com actriu lluny dels estereotips és la Natalie Portman. M’encanta també la versatilitat del Leonardo DiCaprio i l’evolució de la seva carrera, o el carisma de la Juianne Moore.

-Com fa un actor/actriu per sobresortir dels altres? Per aconseguir l ‘ èxit?

Si ho sabés suposo que ja m’haguessin donat alguna estatueta, jajaja.

Entenc que és important estar en el lloc i en el moment adequat. Que siguis fresc i natural però, sobre tot, que algú et doni l’oportunitat de demostrar perquè pots sobresortir. Tots tenim coses especials.

L’èxit és molt relatiu. Per mi, tenir èxit significa estar content amb el que un és i amb el que un fa, no pas amb el número de persones que et coneixen. Una aproximació del que seria aconseguir l’èxit podria tenir a veure amb el fet de que fos reconeguda com una bona professional, que pogués compaginar la meva vida personal amb la professional, però, sobre tot, gaudir d’una bona salut mental, amb tot el que això comporta.

_JMG0235n

-Que t’ agradaria fer en el futur?

M’encantaria treballar en un gran teatre, tinc la il·lusió de trepitjar el Teatre Lliure però també agafar la furgo i anar de gira. També seria molt gratificant fer pel·lícules europees.

I també vull viatjar a quants més llocs millor.

-T´agrada practicar esport?

M’agrada fer exercici físic: danses africanes o jocs de moviment. No m’agrada gens anar al gimnàs, ho trobo avorrit, per això intento fer esports que impliquin un equip o contacte amb altres persones.

-Com ha de treballar un bon actor desde el teu punt de vista? Alguns consells?

Un actor ha de treballar, sempre, des de la veritat. Encara que faci una comèdia histriònica, l’actor ha de creure amb el que diu i el que fa, quan no és així es nota. També ha de ser natural, i no forçar res, partir d’un mateix per arribar a ser aquell altre. Un actor també ha de confiar en ell mateix, i repetir-se constantment que ell pot fer qualsevol cosa que li proposin. Els “no” limiten molt.

nuria

– Digues una escena que t agradi molt? Per que?

Una escena que em va marcar molt és quan a Tesis, d’Alejandro Amenábar, la protagonista, Ana, i el seu company Fele, es queden sense llum en un moment de màxima tensió. L’Ana demana al seu company que no la deixi sola i que li expliqui alguna cosa, i mentre van caminant per un túnel amb la llum d’un llumí, ell li explica un conte. Em va semblar una escena màgica, perquè estava ficada entre mig de dues seqüències de màxim stres , per tant, permetia que l’espectador es relaxés i preparar-se pel pròxim sobresalt. El conte també era tendre i delicat i donava a entendre perfectament la relació entre els dos personatges, el paper que jugava cada un en aquell precís moment del film i, a més, tenia moralina.

-Quin paper t’agradaria fer?

M’agradaria fer un paper de psicòpata o d’una persona tèrbola i fosca. M’encanta quan puc interpretar caràcters forts o quan encarno personatges allunyats de mi mateixa.

Però també m’agradaria fer un personatge quotidià, amb els problemes que tots tenim, o amb un gran compromís social. Seria perfecte encarnar algun dels personatges de les pel·lícules del Ken Loach.

-Quines qualitats creus que s´ ha de tenir per interpretar?

Jo crec que s’ha de saber mirar. Els actors parlen molt amb la seva mirada, i si la mirada no és capaç d’expressar emocions, no es pot ser un bon intèrpret. També crec que un bon actor ha de ser ràpid, creatiu i ha de tenir moltes ganes d’estudiar, jajaja.

-La vida és un teatre?

Sí, tots fem teatre cada dia. Com va dir Peter Brook una vegada “el teatro es un microscopio para observar la vida”.

La complicació del teatre que fem els actors és convertir allò quotidià en apassionant, que expliqui coses i que sacsegi les ments dels espectadors. Aquest és el nostre deure: no deixar indiferent i provocar viatges emocionals.

-Quins altres hobbys/virtuts tens?

També escric. De moment faig obres curtes, fa poquet que m’hi he ficat i estic contenta perquè les dues que he presentat en festivals o sales de teatre han estat seleccionades. Una es va fer a Minitea3 al novembre de 2013 i la segona, “El Ascensor”, es va estrenar al Festival Nanoteatre que es va fer el dissabte 25 d’abril.

-Cinema europeo o cinema americà?

Em meravella el cinema europeu, però jo no em caso amb ningú.

-La crisis es un bon moment per treure els talents? Per ser més creatius? Que n ‘opines?

La crisi presenta una situació doble. Per una banda, la gent s’està espavilant més per fer-se visible i estan sorgint moltes sales de teatre alternatives, i els actors intentem fer quants més curtmetratges, llargmetratges i col·laboracions millor. Però per altra banda, hi ha molt d’intrusisme a la professió i hi ha molt aprofitat. Els treballs no remunerats estan a l’ordre del dia i sota el pretext que estem en crisi, hi ha un abús profund que minimitza el valor de la nostra feina, perquè sembla que si no cobres, no ets professional. Els actors ens hauríem de plantar i dir prou als treballs no remunerats.

-Deixan’s alguna frase que t’ agradi per concluir l ‘ entrevista?

Te’n deixo quatre!

“We do not see things as they are, we see things as we are.” Anaïs Nin

“Jo sóc allò que sempre s’ha de superar a sí mateix” Nietzsche

Quan crèiem que teníem totes les respostes, de sobte, havien canviat totes les preguntes” Mario Benedetti

“Everything we hear is an opinion, not a fact. Everything we see is a perspective, not thetruth.” Marcus Aurelius

© Entrevista realizada en 2014/ Fotografía y texto por  Jordi March

Nuria Florensa © Jordi March

_JMG0476_JMG0391

 tri

Con la colaboración de Creartestyling

Crearte

One thought on “Núria Florensa (Actriu)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s